Building Our Own Territory amplia Las nubes no tienen casa, l’exposició individual de Federica Furbelli a Escat Gallery, més enllà de l’espai expositiu. A través del viatge, la recerca i la trobada amb la terra, l’aigua i els materials naturals, el projecte explora com l’experiència viscuda es transforma en pintura. El paisatge deixa de ser quelcom a representar per convertir-se en un territori que habitar, transformar i portar amb nosaltres.

Durant una residència a Menorca, Teté Alurralde va desenvolupar una investigació centrada en el moviment del mar i la seva ressonància emocional a través del color. A partir de l'observació de la llum canviant, el ritme i la fluïdesa del paisatge, va ampliar el seu llenguatge gestual i va aprofundir en la intensitat cromàtica de la seva obra. Aquesta Viewing Room reuneix una selecció d'obres que marquen un moment decisiu en la seva pràctica, on la matèria es dissol en vibració i la pintura es converteix en una experiència encarnada de transformació.

Una habitació pròpia (A Room of One's Own) reuneix les obres d'Alba Fabre, Iris Sanmartín Dalmau, Blanca Nieto, Suna Imre i Diana Ruban. Inspirada en el cèlebre assaig de Virginia Woolf, l'exposició explora la idea de l'espai —tant físic com simbòlic— com una condició necessària per a l'autonomia creativa, la identitat i l'expressió de les dones.

Silvia De Marchi, nascuda el 1967 i establerta a Arosio, al nord d'Itàlia, crea una obra profundament arrelada en la memòria, la materialitat i el poder transformador del temps. La seva pràctica està marcada per la seva formació en restauració pictòrica i per una aproximació espiritual a l'art, on la fragilitat, la imperfecció i la natura convergeixen.

Aquesta Viewing Room ofereix una mirada aprofundida a la pràctica artística de Mareo, centrada en la seva exploració del portal com a estructura simbòlica i del buit com a espai interior generatiu. Mitjançant la pintura i una concepció espacial de l'obra, Mareo proposa l'abstracció com una eina de transformació, convidant l'espectador a viure el seu treball com un recorregut contemplatiu i experiencial.

Pindorama, que significa «terra de les palmeres» en la llengua del poble tupí-guaraní, era el nom amb què les comunitats indígenes designaven el territori que avui coneixem com el Brasil. En aquesta sèrie, Júlia Martins Miranda revisita la idea de la terra d'origen a través de la memòria i la distància, transformant referències culturals del seu Brasil natal en composicions vibrants que oscil·len entre el record, la imaginació i la reinvenció.

Presentada en el marc d'Art Nou 2026, Aude Ardere presenta un nou conjunt d'obres de Vivian Alarcón que explora l'alquímia espiritual, la transformació i les forces invisibles que configuren l'experiència humana. A través del vidre, els tèxtils, el foc i els materials orgànics, l'artista crea entorns escultòrics que conviden a la contemplació i a la reflexió interior.