-
02.18.26Teté Alurralde Residency: Movement, Matter and Transformation
Durant una residència a Menorca, Teté Alurralde va desenvolupar una investigació centrada en el moviment del mar i la seva ressonància emocional a través del color. A partir de l'observació de la llum canviant, el ritme i la fluïdesa del paisatge, va ampliar el seu llenguatge gestual i va aprofundir en la intensitat cromàtica de la seva obra. Aquesta Viewing Room reuneix una selecció d'obres que marquen un moment decisiu en la seva pràctica, on la matèria es dissol en vibració i la pintura es converteix en una experiència encarnada de transformació.
Llegeix-ne més -
03.24.26Group Exhibition: Una habitació pròpia
Una habitació pròpia (A Room of One's Own) reuneix les obres d'Alba Fabre, Iris Sanmartín Dalmau, Blanca Nieto, Suna Imre i Diana Ruban. Inspirada en el cèlebre assaig de Virginia Woolf, l'exposició explora la idea de l'espai —tant físic com simbòlic— com una condició necessària per a l'autonomia creativa, la identitat i l'expressió de les dones.
Llegeix-ne més -
06.16.25Silvia De Marchi: The Poetics of Imperfection
Silvia De Marchi, nascuda el 1967 i establerta a Arosio, al nord d'Itàlia, crea una obra profundament arrelada en la memòria, la materialitat i el poder transformador del temps. La seva pràctica està marcada per la seva formació en restauració pictòrica i per una aproximació espiritual a l'art, on la fragilitat, la imperfecció i la natura convergeixen.
Llegeix-ne més -
01.23.26Mareo: Portals and the Living Void
Aquesta Viewing Room ofereix una mirada aprofundida a la pràctica artística de Mareo, centrada en la seva exploració del portal com a estructura simbòlica i del buit com a espai interior generatiu. Mitjançant la pintura i una concepció espacial de l'obra, Mareo proposa l'abstracció com una eina de transformació, convidant l'espectador a viure el seu treball com un recorregut contemplatiu i experiencial.
Llegeix-ne més -
03.15.26Júlia Martins Miranda: Pindorama – Reimagining Brazil Through Memory
Pindorama, que significa «terra de les palmeres» en la llengua del poble tupí-guaraní, era el nom amb què les comunitats indígenes designaven el territori que avui coneixem com el Brasil. En aquesta sèrie, Júlia Martins Miranda revisita la idea de la terra d'origen a través de la memòria i la distància, transformant referències culturals del seu Brasil natal en composicions vibrants que oscil·len entre el record, la imaginació i la reinvenció.
Llegeix-ne més