b. 1991
La pràctica artística d’Arran Rahimian combina la creació intuïtiva de traços amb la construcció de formes meditades, inspirant-se en les textures, els patrons i les transformacions presents en el món natural. Les seves influències abasten des de les cobertes desgastades dels llibres i els canvis de la llum fins a les empremtes que deixa la interacció humana sobre les superfícies. En concebre la tela i el lli com a espais dinàmics, Rahimian entén la pintura com un registre visual del moviment, el temps i l’experiència. En algunes obres, convida deliberadament l’espectador a caminar sobre la tela, permetent que s’hi acumulin empremtes, desgast i marques com a evidència del pas del temps i de la presència humana.
Rahimian s’interessa especialment per capturar aquells instants fugaços que existeixen entre la quietud i el moviment. Els esbossos gestuals primitius i les pinzellades instintives sovint actuen com a punt de partida, traslladant la seva energia, color i espontaneïtat al desenvolupament de pintures de més gran format. A través de processos de superposició, ocultació i revelació, explora la relació entre memòria, superfície i transformació.
Des d’un procés obert i experimental, Rahimian permet que cada obra evolucioni de manera orgànica, establint un equilibri entre intenció i atzar. Capes de textura i gest emergeixen mitjançant la interacció repetida amb la superfície, donant lloc a composicions que transmeten tant tranquil·litat com vitalitat. Les seves obres conviden l’espectador a reflexionar sobre les subtils empremtes del temps, la memòria i la interacció humana que romanen inscrites en la superfície pintada.