Barcelona España, b. 1995
Vivian Alarcón explora les forces invisibles que modelen l’experiència humana, creant obres que transiten la intersecció entre la materialitat, la memòria, l’energia i la transformació espiritual. La seva pràctica es fonamenta en un profund interès per la percepció i la contemplació, utilitzant l’art com un vehicle per a la introspecció i l’expansió de la consciència.
Inspirada en els principis de l’alquímia espiritual, Alarcón concep cada conjunt d’obres com un capítol dins d’un procés continu de transformació. Les seves exposicions funcionen com a etapes successives d’un recorregut que busca revelar dimensions ocultes de l’ésser, avançant cap a allò que els alquimistes anomenaven l’Opus Magnum o la Gran Obra.
Al centre de la seva pràctica hi ha el desig de fer tangible allò intangible. Mitjançant formes delicades, la transparència i el diàleg amb la llum, investiga la presència d’emocions, memòries i energies que existeixen més enllà del llenguatge. La seva obra reflecteix una fascinació constant per l’ànima com a subjecte i origen, explorant com les forces invisibles poden ser percebudes, preservades i transformades en una forma física.
Alarcón mostra un especial interès per la relació entre allò terrenal i allò eteri. Materials com el vidre, amb la seva fragilitat i resistència simultànies, esdevenen metàfores de la naturalesa transitòria de l’existència. Les plomes, un element recurrent en la seva obra, evoquen idees de protecció, transcendència i connexió entre l’humà i el diví.
Equilibrant sensibilitat i presència material, les seves escultures i instal·lacions conviden l’espectador a endinsar-se en espais de contemplació on l’experiència sensorial es converteix en un camí cap a una consciència més profunda. Mitjançant la seva pràctica, Alarcón busca cristal·litzar experiències efímeres i transformar-les en formes perdurables que ressonen més enllà del món visible.