La pràctica artística d’Alarcón es desplega com un viatge alquímic a través de les dotze etapes de la transformació espiritual, concebent cada exposició com un capítol d’un procés continu de purificació i revelació. Aude Ardere marca l’inici d’aquesta investigació, obrint la primera etapa d’un camí cap al coneixement essencial i la transmutació personal.

En apropar-se al foc per comprendre la pròpia transformació, l’artista ens convida a aquest capítol inaugural:

En aquest primer període, un assaig sobre el despreniment radical, contemplo amb amor la dolorosa experiència del moment en què l’ànima abandona el cos, el seu recipient. La meva obra esdevé un llindar on la matèria densa comença a buidar-se. Aquest acte preparatori dona lloc a les esquerdes per les quals, amb cautela i timidesa, inicio el procés d’alliberar tot allò que ens pesa i que ja no serveix a la nostra evolució.

Amb prudència, em situo davant del primer pas d’aquest recorregut: la calcinació, governada pel foc com a força suprema que crema el vel del superficial per revelar allò que roman: el que és perpetu, l’essencial. Modelo i domino cada peça mentre, al mateix temps, l’acarono amb les flames, permetent que el vidre i altres materials entrin en un diàleg íntim.

Reflectint un camí profundament personal i introspectiu, l’obra d’Alarcón recorre a referències encriptades de l’alquímia espiritual i de les tradicions hermètiques. En un món impulsat per l’acceleració i la immediatesa, el seu treball proposa un retorn a formes de coneixement més pausades, on la transformació no s’entén com un resultat, sinó com un estat continu d’esdevenir.

Les obres redirigeixen la mirada cap a allò que sovint roman invisible, suspendent el temps en instants de silenci, presència i reflexió. Entrar en aquest univers requereix una forma de lliurament. El metall no es converteix en or pel desig, sinó per la temperatura. De la mateixa manera, aquestes obres no conviden a una contemplació passiva, sinó a la possibilitat de la transmutació. Per il·luminar, primer cal atrevir-se a cremar.

Vivian Alarcón és una artista visual especialitzada en escultura en vidre i tècniques mixtes. La seva obra està profundament influenciada per la seva experiència prèvia en el món del tèxtil i el dibuix, disciplines que han configurat un llenguatge visual definit per la precisió sensorial i compositiva, així com per una profunda exploració de la materialitat.

Va iniciar la seva trajectòria expositiva l’any 2019 amb la presentació de la seva obra al Museu Guggenheim de Bilbao.

A través del vidre, els gestos orgànics, els tèxtils i les plomes naturals, Alarcón busca donar forma física a allò invisible. La seva pràctica investiga la traducció de conceptes subtils com la memòria, la consciència i els estats energètics en formes tridimensionals.

Actualment resideix a Barcelona, on centra la seva pràctica en l’escultura i la instal·lació com a vehicles per investigar el misticisme, la transformació espiritual i la relació entre la matèria i allò invisible.