Les seves primeres obres —dissenys per a músics i reinterpretacions de portades de discos— han deixat una empremta duradora en el seu llenguatge visual. Les seves imatges posseeixen una sensibilitat melòdica, on el ritme i l’harmonia es reflecteixen tant en la forma com en la composició. La paleta cromàtica, continguda i profunda, reforça el caràcter contemplatiu de la seva obra.

Les seves pintures exploren la relació dinàmica entre el món interior i l’exterior, així com la percepció del cos dins d’aquests espais. Mitjançant patrons, formes i colors, desconstrueix i reorganitza llocs i objectes familiars, fusionant elements domèstics i naturals en paisatges interdimensionals.

Motius geomètrics recurrents —franges, cercles i retícules— conviuen amb referències orgàniques a la natura, generant una tensió visual entre la precisió i l’espontaneïtat. Les capes de textura, les esquitxades de pintura i les paraules o lletres manuscrites confereixen a les seves obres un caràcter íntim, gairebé de diari personal. Conviden l’espectador a aturar-se, observar, desxifrar i descobrir els significats amagats sota la superfície.

Finalment, Umbral convida l’espectador a travessar un llindar cap a l’univers poètic de Castiglia, on allò familiar i allò abstracte conviuen, i on cada llenç es converteix en un espai de contemplació, descobriment i reflexió.